Fa molts i molts anys a Farners hi havia un camí estret i llarg, el que anomenaven “caminet del pastoret.”
Perquè cada any per l’octubre, l'onze d’octubre per ser més concret, passava un grup de pastors amb les seves ovelles i ovelletes. El que anava cantant sempre quant passava per allí. Cantava una cançó que deia:
-Caminet, caminet, caminet del pastoret, que sen va de Berga
a la vella Ilerda.
Caminet, caminet, caminet del pastoret, que sen va de la muntanya
a la extensa plana.
Caminet, caminet, caminet del pastoret, que sen va de Tarragona
a Girona...
Però un dia qualsevol va caure una gran roca al mig del camí i llavors no es podia passar. Quan venien els pastors no es podia passar i tenien que passar per Barcelona i no podien cantar perquè la gent es queixava. Llavors els del poble de Farners es van tornar tristos perquè no hi havia els pastorets cantant.
Així que van decidir j treure la roca, que va caure cap a baix i va anar trencant-se en trossos, fent un munt d’estàtues que ara estan com a gàrgoles a moltes catedrals.
Ah... vet aquí perquè hi ha gàrgoles a les catedrals! Molt bé , Marc.
ResponderEliminarquina llegenda mes bonica
ResponderEliminar