Exposición oral: la infancia

Desde el área de castellano, en grupos de dos, hemos realizado una investigación (buscando información en prensa, internet, libros y medios audiovisuales) sobre diferentes temas relacionados con la infancia. En clase, los alumnos presentaron sus hallazgos al resto de sus compañeros. Aquí tenéis unas imágenes.

Els arbres

Fa molt de temps quan encara no hi havien arbres 12 nens i nenes es reunien per parlar a la plaça fins a les sis, perquè els seus pares els hi deien que si es quedaven més tard de les sis una veu els enganyaria i els faria desaparèixer. Els nens es volien quedar mes tard per parlar sense torrar-se al sol perquè no tenien ni una sola ombra per refugiar-se.
Els nens quan eren més petits es creien que hi havia una veu, però un dia van decidir anar a veure que era el que passava en realitat. Desprès de discutir-ho molt van decidir enganyar a els seus pares per sortir de casa les 10 de la nit.
Es van fer les 10 i es van trobar a la plaça.
Es van fer les 12 i tots estaven dormits en uns sacs de dormir que van portar de casa, quan van sentir una veu que els hi deia: si resoleu dues endevinalles tindreu un premi però si no ho aconseguiu desapareixereu.
Els nens sorpresos perquè els seus pares els hi havien dit la veritat van acceptar. I la veu els hi va dir aquesta endevinalla: “En quin lloc es troba el més de desembre abans que el gener?” van dir a la vegada la resposta correcta (al diccionari). La veu va dir: ”i quin es l’animal que primer camina amb 4 potes desprès amb 2 i al final amb 3?” els nens ho van parlar una mica i van dir que era la persona i va caure un paquet embolicat com un regal. El van obrir i van sortir un munt de arbres per fer ombra i des d’aquell moment hi ha molts arbres a tot el món.

El camí de Farners

Fa molts i molts anys a Farners hi havia un camí estret i llarg, el que anomenaven “caminet del pastoret.”
Perquè cada any per l’octubre, l'onze d’octubre per ser més concret, passava un grup de pastors amb les seves ovelles i ovelletes. El que anava cantant sempre quant passava per allí. Cantava una cançó que deia:
-Caminet, caminet, caminet del pastoret, que sen va de Berga
a la vella Ilerda.
Caminet, caminet, caminet del pastoret, que sen va de la muntanya
a la extensa plana.
Caminet, caminet, caminet del pastoret, que sen va de Tarragona
a Girona...
Però un dia qualsevol va caure una gran roca al mig del camí i llavors no es podia passar. Quan venien els pastors no es podia passar i tenien que passar per Barcelona i no podien cantar perquè la gent es queixava. Llavors els del poble de Farners es van tornar tristos perquè no hi havia els pastorets cantant.
Així que van decidir j treure la roca, que va caure cap a baix i va anar trencant-se en trossos, fent un munt d’estàtues que ara estan com a gàrgoles a moltes catedrals.

La ciutat de Lleida

Fa molt de temps a les terres del Segrià hi havia un grup de caçadors nòmades amb els seus gossos.
Un dia van trobar un edifici sota terra van anar a cridar a set dracs amb pales per excavar. Van exclamar - això està súper fàcil. En dues o tres hores ho van tindre acabat però començaven a sortir més edificis i fins hi tot un riu aqüífer: el riu Segre. Van trobar un rei i una reina i els seus fills trigèmins, que estaven en coma i els van haver de portar a l'hospital perquè si no es morien. Els va atendre el Sr. Moliner, el professor de la Pimi, i els va salvar. I tots van ser molt feliços i van menjar anissos.
Per això ara hi ha una ciutat a les terres del Segrià que es diu Lleida, que té unes catedrals molt maques.

El collar de perles

Diu la llegenda que abans de que Gimenells fos un poble ja hi havia vida al castell. Al castell vivia el duc de monsó amb la seva dona la duquesa de ilherda i uns quants servents.
Tot era normal fins que un 31 de octubre a la duquesa li havia robat el seu collar de perles, tothom va acusar a la única serventa que tenien i encara no se sap com però aquesta serventa va desaparèixer.
I es diu que cada 31 d’octubre el espectre de la serventa que va morir amb motius desconeguts va pel poble en busca de venjança i es diu que si es troba amb algú amb un collar de perles aquesta persona morirà i ocuparà el lloc del fantasma.

El tigre blau

En un lloc molt llunya de la Xina hi havia un poble, on viva l’emperador per allunyar-se de palau, i el seus veïns eren pagesos molt pobres.

Els pagesos, que tenien enveja al emperador perquè la seva casa era molt gran i sempre anava vestit amb elegants vestits de seda, van decidir anar a les muntanyes durant un temps, per pensar el que li podien fer al emperador. Desprès d’uns dies pensant l’última nit els va aparèixer un gran animal davant del seus nassos, era un tigre d’un estrany color, blau. El tigre els hi va dir que tenia poders màgics, i que els hi podia concedir un desig, però aquell mateix tindria unes conseqüències. No ho van pensar dues vegades i decidiren que, tots els tresors de l’emperador serien per ells. Llavors el tigre els ho va concedir, l’endemà van anar al poble i van veure les seves cases plenes de joies i amb molts pisos, en canvi la de l’emperador era petita i ell no portava cap joia.

Al cap d’uns dies tornaren a veure el tigre dalt la muntanya, i observaren que començava a fer una cosa molt estranya amb els bigotis, i això va causar un terratrèmol, les cases dels pagesos que havien demanat el desig van quedar destrossades i tot el que hi havia dins va quedar enterrat, i van aprendre una lliçó: que no es bo tenir enveja.

L'orígen dels arbres a Gimenells

Fa molts anys al poble de Gimenells no hi havia cap arbre, era un terreny desèrtic i sec. En un camí que portava a un poble proper hi vivia un follet molt dolent que no deixava passar a ningú per el camí no fos que respongués si a tres preguntes:
-Vols passar pel camí?
-Vols anar al poble?
-Vols que et converteixi en pi?
I al respondre “sí” a la tercera pregunta els convertia en pins fins a formar tot un bosc.
Un dia un llenyataire va passar pel camí i es va trobar el follet, el va aconseguir vèncer i el follet es va convertir en pi. Per desgràcia les altres víctimes no van tornar a la forma original i es van quedar allí.
Per això Gimenells te alguns boscos de pins perquè son persones transformades en arbre.

El cavall del bosc

La llegenda diu que hi havia una vegada un home que va anar al mercat del diumenge. Se’n va anar a la parada que venia animals i va comprar una euga blanca salvatge. L’home se la va endur a l’estable i quan es va acotxar va veure que estava prenyada. L’home va ajudar l'euga a parir el seu fill. L’euga se li va escapar al bosc. L’home la va seguir, però no la va poder enxampar. El poltre de l'eugua va créixer i es va fer gran. Un dia l’home se’n va anar a buscar llenya per a l’estufa, es va entrabancar i es va trencar el turnell. Ja es feia de nit i es sentien els llops com s’apropaven a ell.
I diu la llegenda que d’entremig dels arbres i de la boira va sortir l’euga, el va salvar dels llops ferotges i el va portar cap a casa seva i es va poder recuperar. I des de llavors l'euga, agraïda perquè l'home la va ajudar, es diu que vigila i protegeix la masia d'aquell home.

L'orígen dels dinosaures

Hi havia una vegada abans que existissin els dinosaures, al poble de Torrent, dos gossos, que sempre discutien pels óssos que els tirava la gent.
Un dia barallant-se es van matar, llavors un xarcuter va cavar un clot a terra i els va tirar a dintre junts amb els óssos.
Uns quans anys després un arqueòleg de lleidatà que és deia Josep Mª va trobar els esquelets dels gossos junts amb els óssos, però no sabia el que era i li va ficar el nom de dinosaure.
Per això existeixen els dinosaures, gràcies als gossos i al xarcuter.